Aquests eren els requisits exigits a les mestres l’any 1923. En analitzar-los, esdevé palès que, si tals condicions encara fossin vigents, la professió docent actual seria inexistent.
És probable que avui dia existeixin altres imperatius que, tot i no figurar en cap document oficial, operen de manera implícita sobre el professorat. Són exigències basades en el deure de complir, resistir i mantenir-se en silenci; aquells qui gosen alçar la veu són percebuts com una rara avis dins del sistema educatiu.
Mentre que les imposicions de fa un segle resulten avui totalment injustificables, cal reconèixer que, si més no, es detallaven amb minuciositat en el contracte laboral. En canvi, les expectatives que recauen actualment sobre els docents manquen de transparència i no consten en cap compromís escrit.
Si algú es prestés a formalitzar aquests requisits tàcits per escrit, en podríem sostenir la legitimitat ètica?
rigiab
Centenars de noves metodologies. Però el nivell de lectura i escriptura (i per tant de comprensió lectora) està caient en picat. Això de les taules de multiplicar, allò del “a ante bajo cabe con contra de desde en entre hacia hasta para por según sin so sobre tras” ja no està de moda. Pels que no ho sabeu, són les preposicions en castellà. La memorització sembla que ja no serveixi per a res…
4.Tornar a centrar el procés d’ensenyament-aprenentatge en els coneixements i apartar l’aprenentatge competencial fins que no hi hagi un consens científic entorn de què són les competències.
