Felicitat i misèria. No van sempre, ni arreu, agafades de la mà. I als del nord ens costa molt d’entendre, acostumats -com estem- a fer una valoració basada sempre en com cobrim allò que anomenem necessitats bàsiques. Al sud, el carpe diem es converteix sovint en una pràctica existencial. Si per avui , per què pensar en demà. I menys encara en demà passat…

Experiència vital, l’avui únicament i simplement, el demà no existeix. Potser per això no van agafades de la mà la felicitat i la misèria. Potser per això no hi ha gent gran amb els cabells blancs. Potser per això la sensació en veure’ls, observar-los, escoltar-los captiva els sentits d’un habitant del nord…

Atura’t. Mira. Escolta.

N’aprendrem…?