“Chiquillo, échame un billete de 50 euros y te canto una cansión”. Assegut prenent un suc de taronja prop de la catedral, un home que passava pel carrer amb una guitarra a l’esquena em deixa anar aquesta sentència…

Bars arreu. Això també formava part del record. Malgrat el fred (hi ha estufes a les terrasses) i el mal temps.
Hi ha estones del dia i llocs concrets en què el ritual de trobar-se i fer-la petar esdevé sagrat, com si formés part d’una litúrgia no escrita i entranyable.
Bars i esglésies. La gent és directa, no es fa estranya ni te’n fa sentir. Malgrat el turisme (considerable en un mes de gener) que omple els indrets més típics i tòpics, la ciutat manté la seva personalitat. Llatinoamericans, japonesos i alguns europeus. Una mica de cada casa.

rigiab