L’aire continúa sent, com fa uns 15 anys, transparent. Diàfan en certa manera.
El color és net. Tant si fa sol, ahir, com si plou i està núvol, avui.
Sembla, fins a un cert punt, tot més nítid, més brillant que a casa. Com si haguessin augmentat en un parell de punts la brillantor de la pantalla d’un ordinador imaginari.
La sensació, per tant, s’ha repetit. Potser no tan forta com el record. Però ja ho té això, de vegades, la memòria; magnifica les impressions agradables.

rigiab