Al segle IX, els comtats de l’antiga Catalunya Vella (la Marca Hispànica) formaven part de l’Imperi Carolingi, liderat per Carlemany, i depenien eclesiàsticament del bisbat de Narbona. Aquesta influència marcava una diferència respecte a la resta de la Península Ibèrica, que seguia altres tradicions.
En la societat carolíngia, la família s’entenia de manera molt extensa (com un clan), i les grans celebracions com Nadal implicaven que tothom s’havia de desplaçar per reunir-se a la casa pairal o central.

A l’època medieval, els desplaçaments eren llargs, lents i precaris (sovint a peu o amb ruc). Per tant, es va establir que l’endemà d’una gran festa religiosa (Nadal, Pasqua Florida i Pasqua Granada) fos festiu per donar temps a les famílies per a tornar a casa des de la casa pairal on havien celebrat la festivitat principal.

Aquesta necessitat pràctica es va consolidar com a costum i, finalment, com a festa oficial a Catalunya. Aquesta mateixa lògica explica per què el Dilluns de Pasqua (o de la Mona) i el Dilluns de Pasqua Granada també són festius al territori català.

Haendel morí l’any 1759. Quan feia uns 50 anys de l’estrena d’ El Messies, aquest oratori només havia aconseguit una certa popularitat a Gran Bretanya. Al continent, el seu coneixement era només d’uns quants erudits. Georg Vogler va ensenyar la partitura de l’Oratori a Mozart a Mannheim l’any 1777. Més tard, el baró Gottfried van Swieten va crear una societat que anualment s’obligava a representar les obres de Haendel. Demanà la col.laboració de Mozart, que -el març de 1789- va adaptar, i dirigir posteriorment, el famós Oratori de Haendel. En aquells temps, finals del segle XVIII, tota música que tingués més de 20 anys, era considerada “antiga” i “passada de moda”. Per això es demanà a Mozart una “posada al dia” d’ El Messies.
Van Swieten quedà molt satisfet d’aquesta reelaboració. Així ho demostrà en una carta adreçada al mateix Mozart el 21 de març de 1789: “Aquell que és capaç de tornar a vestir la música de Haendel amb la suficient propietat i bon gust com per a fer-la apreciar també pel públic modern sense perdre l’elevació d’estil ha comprès plenament la seva grandesa i ha descobert la font de la seva expressió artística…”

Escolteu la versió del famós cor “Al·leluia”

O podeu escoltar l’obra sencera:

For unto us a child is born, Unto us a son is given: And the government shall be upon his shoulder: and his name shall be called Wonderful, Counsellor, The mighty God, The everlasting Father, The Prince of Peace.
Perquè ens ha nascut un infant, ens ha estat donat un fill; porta a l’espatlla la insígnia de príncep, i el seu nom és: Meravellós Conseller, Déu poderós, Pare etern, Príncep de la Pau.
(Isaïes 9:5)

El Messies, Haendel

Dublin, l’any 1741, era una ciutat en ple desenvolupament, la societat era alegre i simpàtica. Haendel hi arriba (convidat per Lord Guillem Cavendish) a finals de la tardor. Havent minvat molt la seva popularitat a Anglaterra, la seva permanència a Irlanda serà molt saludable. Hi troba molts amics. Recobra l’energia i agafa confiança.
D’entre tots els edificis acabats de construir a Dublin, Haendel sent una profunda admiració pel Neal’s Music Hall, una bonica sala de concerts amb molt bona acústica.
Gairebé immediatament comencen els concerts. Haendel escriu a Jennes (el llibretista d’ El Messies): “Els nobles m’han fet l’honor d’una subscripció per a sis concerts en una sala de sis-centes persones. Els cantaires són excel.lents, l’orquestra és molt bona i sona meravellosament en aquesta sala tan encisadora; això em posa de molt bon humor…”
Després dels sis concerts, en van fer uns altres sis. Totes les obres del compositor foren força aclamades pel públic.
El 12 d’abril de 1742 es realitza la primera audició del “gran oratori sacre El Messies”, escrit en homenatge a Irlanda, abans de que Haendel retornés a Londres: “Vull oferir quelcom nou a aquesta nació generosa i correcta que tan bé m’ha acollit”, havia declarat el compositor.
A Londres, Haendel havia escrit El Messies durant 24 dies, l’estiu de 1741, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre. El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada Bíblia del rei Jaume (King James Version), molt influent en la literatura anglesa. Jennens va concebre l’estructura del llibret com una òpera en tres actes, en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre un episodi de la vida de Jesucrist: el naixement, la passió i la resurrecció. Malgrat descriure episodis de la vida de Jesús, la majoria de fragments bíblics procedeixen de l’Antic Testament que fan referència a la futura vinguda del Messies, així com alguns del Llibre de l’Apocalipsi.

Impressionant inici del magnífic Oratori de Nadal de J.S.Bach:
Alegreu-vos, exulteu!

Aquest esquema il·lustra la progressió geomètrica dels teus avantpassats: cada generació que retrocedeixes en el temps duplica el nombre d’individus necessaris perquè tu existeixis.
Aquest concepte demostra que, només per néixer, has necessitat un nombre exponencial d’individus en les generacions precedents.

Aquest model és la base del que en genealogia es coneix com a arbre d’ascendència o arbre genealògic.

• Si prenem una generació d’aproximadament 25 anys, la 10a generació (1.024 avantpassats) ens portaria uns 250 anys enrere (aproximadament a l’any 1775, depenent de la teva data de naixement).

• L’esquema de la imatge de l’1.024è avantpassat (Nonabisavis) es remunta fins a l’any 1800.

Curiós. Fa pensar.

rigiab

Tal volta una de les cançons més boniques de Richard Strauss:
RICHARD STRAUSS – Morgen, op.27 n.14 (12 lieder amb orquestra)

Escolteu.

Escolteu i seguiu la partitura.

Escolteu, mireu i llegiu.